1. |
Batalles Silenciades
05:38
|
|||
Presos del feixisme en aquesta societat
l’eugenèsia ha recordat als governants que cal classificar-nos en espècies naturals
Una adaptada i una altra per adaptar.
No existeix un món altruista, ja ha arribat el senyor pessimista.
Que ignora l’avanç, retorna al passat.
Als temps gloriosos de l’Espanya medieval
Senyores i senyors la Santa Inquisició ha arribat
La truita ha girat, l’Holocaust no ha acabat.
Ara el genocidi va dirigit al poble palestí
Gaza terra oblidada i maltractada, busca la semblança en Espanya i troba-la
Tres-cents anys d’ocupació i seguim lluitant
Les forces no se’n van, mai decauran.
Encontrarem junts el camí adequat
L’esperança seguirà corrent per la sang dels valencians.
El nihilisme encara no ha arribat, seguim adorant a Déus que ens volen governar.
Viu la realitat, immortalitat?
Això és imposible d’obtindre en la vida terrenal, desperta ja.
Caciquisme al País Valencià? Està clar.
Seguim sent esclaus del capitalisme radical.
Obeïm a canvi de diners,
Diners que paren en mans de polítics d’aquest govern impotent
És l’hora d’alçar l’àncora i eixir al mar a navegar
Quedant-nos en el port afavorim la glòria al mercat comercial
L’estatus social és l’important
Cal enderrocar el principi fonamental i entendre que el futur està a les nostres mans
Volem voler, volar, saltar, ballar i cantar
Volem eixir del món Oníric, preferim viure la Realitat
Serem la pedra en la sabata que no us deixi caminar
Serem la resistència a aquest sistema feudal
Serem la fulla caiguda de l’arbre per buscar la llibertat
Serem la Burumballa de la fusta de la societat
Pedres contra Bales, Batalles Silenciades Intifada és terrorisme per a l’opressor ,Cisjordània arrasada , destruïda i violada. La crema ha arribat, deixem passar a l’Estat.
Gaza, metralla, batalla que talla, que mata la vida de gent innocent. Maleïda crueltat aquesta farsa realitat Etnocentristes tanquen els ulls i obrin les boques. Sou conscients dels vostres fets però no sabeu del que parleu.
Xenofòbia per ser àrabs, xenofòbia per ser diferents. El genocidi l’ha començat Israel contra un poble indefens; Ràbia reprimida després de la mort de set milions de jueus
Governs bèl•lics al poder amb queixes d’un milió de morts innocents? Que què? Sí, així és. Governs bèl•lics al poder, el destí ve guiat per Déu? Burumballa això no ho creu.
Fusells contra somriures Fusells contra la gent
Fusells contra les vides
Fusells contra el vent
Fusells contra somriures ,
Fusells contra la gent
Fusells contra paraules, esperança i moviment.
|
||||
2. |
Titelles
03:54
|
|||
Crisi era una paraula estranya, va ser de moltes més la primera vegada.
Eixa paraula que el nostre país reflexa i que cada dia la continuem tots diguent.
Televisió, ràdio, periòdic, carrer. Tot el món vivint-la en l’ambient.
No tenim futur en esta societat,
som massa joves i se’ns escapa de les mans,
una situació que no hem planejat.
Som titelles de fil i de drap.
Des de dalt amb les tisores comencen a retallar,
Sembla que no s’adonen del que és més important.
El futur, el benestar, l’educació i la llibertat.
Canvien la vida del nostre voltant.
I per altra banda sense deixar cap espai,
estos fan certes coses que no entendrem mai.
Quant més tens més vols, mans a l’acció.
Creient que la felicitat són els diners i la reputació.
No tenim futur en esta societat,
som massa joves i se’ns escapa de les mans,
una situació que no hem planejat.
Som titelles de fil i de drap.
No creiem que tingues una vida perfecta i estable, sinó més aviat una consciència miserable.
No creiem en la teua filosofia: realment eres feliç amb els diners de la propina?
Que t’aprofite tanta joia, tant de moble, diners, vestits i beneficis que pertanyen a tot un poble.
Furtar és igual a més diners i diners a felicitat? No t’enganyes, no ets tant superior.
No gaudiràs si per dins la teua ànima toca fons.
|
||||
3. |
Paraules
04:47
|
|||
Un joc de paraules, un matí somniat,
Volent viure la vida amb algú al costat.
Pensant en aquell amor, idíl•lic amor d’infant.
Vaig perdre una vida podent haver lluitat.
El no-res no està llunyà, potser siga massa tard
La cursa de la vida ja fa anys que ha començat.
Dia perdut o potser robat,
La vida és un joc, un joc amanyat.
Veritat de la vida, la mentida del món.
Pot ser una utopia o pot ser no.
El no-res no està llunyà, potser siga massa tard
La cursa de la vida ja fa anys que ha començat.
EldeMuro és el que talla el bacallar estic OnFire, preparat per a la batalla amb els compis de Burumballa.
No hi ha muralla que puga bloquejar les meues ganes i en moments de menys virtut tirem de la cassalla.
Amb moltes ganes de menjar-me el món i poques ganes de sentar el cap, tenim el cul hipotecat per encaixar en esta puta societat de la que ja estic tan fart de tanta merda que em fan fàstic.
Cares de plàstic, vides de mentida. La gran mentida del món és la veritat de la vida i si aquesta vida és un camí suïcida mira tinc els ous pelats de tantes hòsties cada dia.
Que quines són les meues referències? Quines són les teues puta? Encenc la tele i m’entren nàusees.
La ment és lúcida a pesar de tanta contaminació social sols ens queda la música.
La cursa de la vida ja fa anys que ha començat, està en el plat, en cada mos de pa estàs rossegant la realitat.
I no tingues por a deixar-te portar per el cor. EldeMuro t’injecta verí en la vena la crema està ací: Burumballa en l’escena.
|
||||
4. |
Ull Per Ull
04:41
|
|||
I sí, torne a pensar que a la societat li falta llibertat
I sí, torne a somniar en una realitat que costa d’imaginar
I si volem aconseguir-ho, ho aconseguirem
Poder podem. Però semblem no voler
I si lluitem pel que anhelem lluitem pels nostres somnis
Realitat onírica a les nostres ments
Dret d’expressió, del treballador del lluitador
D’avort, d’elecció i d’emancipació
Dret a la llibertat, llibertat d’expressió
Dotze morts a Hebdo per llibertat d’expressió
I sí, torne a pensar que a la societat li falta llibertat
I sí, torne a somniar en una realitat que costa d’imaginar
Ull per ull i quedarem cecs
Cecs per no veure el que passa als carrers
Dent per dent i quedarem sense dents
Anem perdent els nostres drets, què ha passat amb ells?
Segles de lluita col•lectiva contra el capital
Un treball digne i un horari ben pagat
Huit hores aconseguides pel proletariat
I ara en crisi amb dos treballs per poder pagar a l’estat
Estat manipulador d’informació
Canal 9 manipulat per tratges i corbates blaves
Tenim drets a la veritat oculta a les cambres
Dirigeix l'operació no ets responsable dels teus actes
I sí, torne a pensar que a la societat li falta llibertat
I sí, torne a somniar en una realitat que costa d’imaginar
Mort al metro dels pobres
Justificant-se amb actes polítics i poca veritat
Per demagògia han arribat al poder cínics ignorants
Que no saben governar
Politiquejant amb drets universals
Esvàstiques amb àguiles ocultes a l’armari
Ara sols cal plantejar-se una veritat
Si les lleis són injustes el correcte és lluitar.
Analogia lògica jugant a ser gegants
Gegants a un món petit on no podem volar
A base de bales, de bombes, de guerres, de lluites, batalles en fronts oblidats
A base de vides ells compren llibertat.
I sí, torne a pensar que a la societat li falta llibertat
I sí, torne a somniar en una realitat que costa d’imaginar
|
||||
5. |
Rebombori
04:07
|
|||
Aquesta nit la vida fa llum, i els nostres crits en formen un. La música ressona i travessa murs, vull veure com balleu i alceu el puny.
Avui serem motors pintant mars de colors,
vine dóna’m la mà. Anem junts a ballar Ska
Des de dalt de l’escenari fem sonar el vent, m’enlaire com un canari si sent moviment. Canta, roda, pega un crit, fem rebombori aquesta nit, uns bojos ens hem unit per cantar amb l’infinit.
Avui serem motors pintant mars de colors,
vine dona’m la mà. Anem junts a ballar Ska
|
||||
6. |
Et Recorde
04:08
|
|||
Recorde les teues mirades, els teus ulls obscurs Les teues carícies i el teu dolç somriure
Recorde aquell dia tots junts a la platja canviant-se paraules tendres d’amor,mentre els nostres ulls observàvem
Recorde el teu rostre ple de felicitat Ambdós sabíem que junts ho faríem tot realitat
Recorde que junts tot hi era possible Mentre ens agafàvem fort de la mà.
Recorde els infinits camins,
La consciència de poble del vell Estellés,
Que ambdós tinguérem sort amb Llach,
Aquell ‘boig per tu’ de Sau.
Recorde les nostres paraules escrites en velles parets de València, Les nostres promeses llançades al vent.
Tastar els teus saborosos llavis i amb les meues mans abraçar-te. Tancar els ulls i viatjar al cel.
Recorde l’estació de tren, el nostre últim adéu. Tu i jo lluitarem per un futur vinent.
Saber que ets al meu costat i que mai t’allunyaràs; Aquella sensació d’immortalitat.
Recorde els infinits camins,
La consciència de poble del vell Estellés,
Que ambdós tinguérem sort amb Llach,
Aquell ‘boig per tu’ de Sau.
Obrir els ulls i notar-te al meu costat era la teua forma d'expressar la teua estima cap a mi; aquelles ales que em vas fer sentir.
|
||||
7. |
Construïm
05:39
|
|||
Tot és fosc i comence a caminar
Entre cossos i més cossos plens de foscor.
Foscor d’aquell dia, assenyalats per un punyal.
Un punyal ple de ràbia i impotència
D’una derrota del passat, on la llengua hi perdia.
Construïm una terra, una gent, sentiment
per poder estimar eixa terra que tant enyorem.
Les tropes de Felip derrotaren el país
Però nosaltres continuem lluitant.
Por ‘derecho de conquista’ València ens van arravatar
Però nosaltres endavant.
No ens importa el passat, avui els havem guanyat.
Construïm una terra, una gent, sentiment
per poder estimar eixa terra que tant enyorem.
|
Streaming and Download help
If you like Burumballa, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp